Curiositats de la Botifarra d’ou

DESCRIPCIÓ: La botifarra d’ou es presenta en unitats variable i amb una forma de ferradura lligada pels extrems. El color d’aquest embotit és d’un groc apagat que tendeix a enfosquir-se a mesura que entra en contacte amb l’aire, i la seva textura deixa entreveure el gra de picat dels ingredients que intervenen en la seva elaboració. Un cop freda després de cuita, la seva consistència s’endureix, tot i que un cop a la boca esdevé melosa i fàcil de mastegar.

COMPOSICIÓ I ELABORACIÓ: La botifarra d’ou es pot fer només de ventresca, de ventresca sense conna ni tendrums i també si pot afegir gurgil sense conna. Si afegeix 1 dotzena d’ous per quilo de massa, desprès es posa la sal, aconsellable 15 fins a 18gr per quilo contant l’ou, segons la localitat. Tot seguit hi posem el pebre, la quantitat es de 4gr per quilo segons la localitat. El pebre pot ser blanc o negre, tenint en compte que el negre és veurà exteriorment. Abans d’afegir els ous s’han de batre suficient perquè es trenquin sense que agafin oxigen. Tot això ho piquem, aconsellable amb plat de 5.Ho pastem tot fins que la massa quedi compacta, s’emboteix amb tripa natural de porc d’un calibre aconsellable de 34-36, quan s’emboteix s’ha de deixar que quedi tou, ja que quan es cou l’ou es boteix. Es lliga en forma de ferradura, es posa a coure fins que arribi a temperatura de cor d’uns 80oC aconsellables ( mínim a 75oC i màxim a 85oC per evitar trencaments). Quant surti del perol refredar-la amb aigua freda , posar-la a la càmera i etiquetar-lo.

Font Els Embotits de Catalunya, editat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR)

PER DIJOUS GRAS, BOTIFARRA FINS AL NAS!

PER DIJOUS LLARDER, BOTIFARRA MENJARÉ!

El proper 20 de febrer de 2020 serà Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc” o “Dia de la truita”, és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. Es tradició prendre botifarra d’ou en aquest dies a més d’altres semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra a l’hora d’esmorzar o per berenar i per postres la coca de llardons.

Les celebracions a l’aire lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als productes del porc, pels aplecs gastronòmics, per taller de botifarra d’ou a les carnisseries, per degustacions…

Joan Amades comenta que, a finals del segle XVIII, pel Dijous Llarder, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D’una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l’altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruiters. Els dos grups de comerciants s’esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

El dijous llarder botifarra, botifarra;

El dijous llarder botifarra menjaré;

i si és dijous gras botifarra, botifarra;

i si és dijous gras botifarra menjaràs.

APROFITEM LES DIADES PER POTENCIAR ELS PRODUCTES de CARNISSERIA I XARCUTERIA

Celebrem el primer dia de Carnaval. En èpoques pretèrites, quan la dictadura va prohibir disfresses, rues i balls, ens havíem de conformar amb el dijous gras. Era una festa pràctica- ment a tota Espanya, prenyada de dites populars, a Aragó per exemple es diu Jueves lardero, longaniza en el puchero. I també es coneix com el dia de la truita.

Com sabem quan es Dijous Gras ?

Per calcular la data de l’inici de Carnaval –és a dir, saber quin dia serà Dijous Gras- solsament tens que contar enrere 40 dies des de Diumenge de Rams. Aquest dia serà Dimecres de Cendra, que es el dia que comença la Quaresma. Si en lloc de restar 40 dies, en restem 46, trobem dijous de Carnaval o dijous Gras.

Per calcular el Diumenge de Rams, se calcula amb els mesos lunars (28 dies) i correspon al primer diumenge de lluna plena després de la entrada a la primavera.

*El primer sabat desprès de la 1a lluna plena del solstici de primavera (21 de Març), és la Pasqua jueva. I d’aquesta prové la Pasqua cristiana, que es celebra el primer diumenge desprès de la 1a lluna plena de primavera. El centre espiritual, cronològic i històric, que marca tota la Setmana Santa es el dia de Pasqua –el dia de la Resurrecció-. El diumenge de Rams rememora solament la entrada de Jesús a Jerusalem i l’inici de la Setmana Santa, que va tenir lloc 7 dies abans del dia de la Pasqua.

– Informació facilitada per Josep Antoni Rius.