Alguns companys carnissers del Gremi han rebut dimarts dia 6 de juliol de 2021, el segell Girona Excel·lent en algun dels seus productes. L’acte fet a Massola de Santa Coloma de Farners, va comptar amb l’assistència de múltiples autoritats i personatges importants vinculades a l’alimentació Gironina, així com tots els premiats
Concretament:
Llonganissa: Enric Torrent
Botifarra Blanca: Jordi Vilarrassa
Botifarra Negra: Enric Torrent
Botifarra de perol: Enric Torrent
Botifarra dolça: Joan Gironell
Especialitats Singulars (Botifarra de Fetge): Andreu Coll
Conserves vegetal (Sofregit de ceba Quim Matas): Quim Matas
Gelatina AlliOli: Enric Torrent
Moltes felicitats a tots!
Girona Excel·lent el segell de qualitat agroalimentària.
Perquè un producte pugui optar a aquesta distinció és condició indispensable que s’elabori al cent per cent a les comarques gironines i que l’empresa o l’artesà que l’elabora estigui establert a la demarcació de Girona. D’acord amb la valoració dels jurats, un total de 70 productes lluiran el segell Girona Excel·lent atorgat per la Diputació de Girona durant els pròxims dos anys, amb l’objectiu d’impulsar, fomentar i difondre en l’àmbit estatal i internacional els productes agroalimentaris gironins de la més alta qualitat.
Dels productes que figuren a la llista, quatre ho són de ple dret des de la primera edició: la poma royal gala, de la indicació geogràfica protegida Poma de Girona; les varietats de fesols gra petit i setsetmanera, de la denominació d’origen protegida Fesols de Santa Pau; la galeta Organic Teules, de Trias Galetes-Biscuits SA, de Santa Coloma de Farners, i els Ametllats (galeta d’ametlla), de Galetes Camprodon SA, de Camprodon.
Els altres 70 productes de 46 empreses diferents van ser escollits al mes de juliol durant uns tasts a cegues, un per cada família de productes seleccionats: aigua, anxoves, arròs, begudes locals, cafè, conserves, embotits, foie-gras, galetes, làctics, oli i vins i vins dolços. Per cada tast hi ha hagut un jurat de cinc membres, que s’han reunit en cinc escenaris diferents: Domus Sent Sovi, d’Hostalric; a l’IRTA, a Monells; al FOODLAB, a Riudellots de la Selva; a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, i a l’Aula Gastronòmica de l’Empordà, a Vall-llobrega.
Prestigi.
L’excel·lència en la producció agroalimentària.
L’enorme prestigi de la cuina de les comarques gironines és fruit de la conjunció de molts factors, però sobretot de la història, definida per un encreuament de cultures i intercanvis, i de la riquesa agrícola, ramadera, pesquera i forestal. Aquesta suma d’elements s’alimenten mútuament i evolucionen plegats. Vet aquí el segell de qualitat agroalimentària Girona Excel·lent, que pretén posar a sobre la taula tot aquest bé de Déu de matèries primeres procedents de l’agricultura, l’horticultura, la viticultura, el conreu de l’olivera, la ramaderia, la pesca i les transformacions agroalimentàries artesanals i industrials de qualitat de les comarques gironines.
El 2014, sota el paraigua de la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç, Girona Excel·lent va néixer per reivindicar els nostres monuments gastronòmics. Fruit de la terra i del treball de la gent de les comarques gironines, els productes Girona Excel·lent s’entenen com una fita remarcable, tan destacable com les esglésies romàniques, els paisatges o els museus que fan atractiu el nostre territori.
Tots els productes Girona Excel·lent s’elaboren al cent per cent a les comarques gironines i han estat seleccionats mitjançant tasts a cegues per especialistes de cada àmbit. En les taules de tast, hi han participat grans cuiners, sommeliers, gastrònoms i persones amb criteri contrastat i reconegut arreu del país.
Orígens.
L’excel·lència d’un territori divers i privilegiat.
Vivim en un territori en el qual el paisatge certifica una cuina variada, diversa i quasi autosuficient, d’ingredients quasi infinits. Tres dels nostres parcs naturals són arran de mar i la intervenció humana ha estat capital: el Parc Natural del Cap de Creus; el dels Aiguamolls de l’Empordà, i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb olivars, vinyes i arrossars. Dos són a muntanya: el de les Capçaleres del Ter i del Freser i el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb pastures i fesols. I en queda un de muntanyenc molt a prop del mar: el Parc Natural de l’Albera, amb fagedes, vaques fagines i suredes.
Són paisatges humanitzats, amb dòlmens, menhirs, masos, esglésies i ermites romàniques, monestirs, prats deliciosos, quilòmetres de paret seca, olivets i vinyes. Hi va haver un temps que les parets seques aguantaven la terra de milers d’hectàrees de ceps, plantats per obtenir vi, amb què acompanyaven celebracions i festejos.
L’agricultura primitiva ha deixat petjada a l’entorn. Els conreus permanents d’olivera, vinya o pomera són l’expressió del gust de l’home. Els olivars mil·lenaris han modelat paisatges espectaculars, harmònics i seductors, que combinen d’una manera simfònica amb les pomeres, la vinya, els camps d’arròs i d’altres cereals i l’horta. Aquests horts, al seu torn, són la versió més aristocràtica del paisatge. A l’horta comença la cuina gironina, la ceba del sofregit cuinat durant hores, pacientment, per ennegrir i confitar. L’hort és el sofregit del paisatge.
