VIATGE GASTRONÒMIC: Experiència PALLARS

VIATGE GASTRONÒMIC: Experiència al PALLARS
El Pallars és una terra per a molts poc coneguda, amb una gastronomia espectacular i uns grans professionals i companys de l’ofici.

Experiències com les que vam compartir un grup de carnissers i xarcuters al Pallars Jussà no tenen preu. Dos dies intensos farcits d’experiències, bon menjar i millors persones.

El viatge el vam iniciar el diumenge 19 de maig de 2019 a les 6 del matí, ben d’hora, per encaminar l’eix transversal que duria als carnissers gironins al Pallars Jussà. La primera parada, les botigues, però no les de comprar res sinó les botigues museu de Salàs de Pallars. Un projecte destinat a la interpretació de l’antic comerç a través d’una sèrie d’espais únics. 8 botigues museu on hi ha objectes entranyables, amb memòria històrica i on ensenyen com treballava el comerç dels pobles i ciutats anys enrere.

La segona parada és a la cerveseria artesana de la Pobla de Segur, la C-13. Un local amb les tines de cervesa arran de taula, un assortiment de cerveses de diferents tipus i una gent molt amable que ens van explicar la seva història i els seus productes.

I la tercera parada, com podeu sospitar, un bon àpat, a un bon restaurant de la Pobleta de Bellvehí on l’Arturo ens va fer degustar els entrants del país: el paté de la casa, el xolís, la girella, l’allioli de codony i el formatge del tupí. I per postres el filiberto. I per pair l’àgape, cap a lo Quiosc a fer un beure, el bar més bonic que et puguis trobar en aquest país. Construït a sobre les roques i el penya-segat del pantà de Sant Antoni, amb una vista fantàstica de l’aigua del “Lago” i amb una passera que si ets dels que tens vèrtic millor que no t’hi atansis. Una parada obligada si ets dels que t’agraden sentir-te en un entorn privilegiat i únic.

Un cop dinats i entusiasmats amb el ritme trepidant del viatge (tot just portàvem 8 hores), cap a l’obrador de portes obertes de Casa Badia, on en Jaume Badia ens va rebre amb els braços ben oberts. Ell i en Josep Prió de La Pobla, en Josep Lluís Porté de Vilaller amb en William de Baltimore, la Nati Fayos De Torre de Capdella ens van ensenyar a fer Girella, el Haggis català, l’únic embotit de corder de casa nostra, una relíquia històrica del Pallars i l’Alta Ribagorça. Si el tasteu, repetireu. Es fa amb l’estómac del xai i va farcit de carn de xai, all i julivert, i arròs principalment. Se sol menjar fregit a la paella, però que aquell dia vam tenir el plaer de degustar la que havíem elaborat poques hores abans tal i com les feien abans a les cases de pagès, acabada de fer i sense fregir. Era espectacular.

Però el sopar no va acabar aquí, cada company de les comarques lleidatanes van portar a la taula compartida els seus embotits i elaboracions més estimades, que són cultura gastronòmica catalana i que els carnissers-xarcuters hem de conèixer i elaborar a fi que no caiguin en l’oblit: Patè de corder, farcit de carnaval, xolís, botifarra d’ou, negra, farcit de carnaval, llonganissa del Vistaire, coquetes negres… tot a taula i a tastar, una meravella de nit gastronòmica. Auesta idea es podria traslladar a moltes comarques com un espectacle culinari dels carnissers a taula. Ben tips i satisfets vam anar cap a dormir, i per estrany que sembli, ningú, ni els més joves va voler fer la penúltima copa. Estàvem exhausts. Moltes gràcies companys!

L’endemà, el dilluns dia 20 de maig de 2019, pa primer hora ens esperava la Dolors Etxalar, la Tècnica del projecte del Pallars al Teu Gust per anar a visitar la granja d’un ramader jove de Torallola, en David Moli, un referent de ramader: entusiasta, idealista, format i constructor de la seva granja de corders. Un exemple en molts aspectes que ens va encoratjar a seguir lluitant per la feina ben feta i a sempre mantenir relacions amb els ramaders, com la peça clau per a la conservació del territori i el producte de proximitat i qualitat.

I ja parada final del Pallars Jussà, el recorregut d’Oliveres Velles, Oliveres Mortes. Una experiència organitzada pel creador dels olis d’Orcau Vell i dels vins Xic’s Cal Borrec en Jordi Roca.

Imagineu el que és fer un tast d’oli extraordinari enmig d’oliveres centenàries? I d’oliveres mortes? I catar 4 vins elaborats a gairebé mil metres per sobre del nivell del mar en una ermita on a dins hi ha un museu d’escultures d’olivera? Doncs sí, això és el que vam fer. Us explico: el projecte va néixer per recuperar oliveres autòctones del Pallars i fer-ne oli. Van recuperar un camí de pas antic que anava cap al nord de Catalunya. En el camí es van trobar moltes oliveres mortes i que l’escultor Jordi Piqué de l’empresa SOKA va transformar en obres d’art, les quals algunes d’elles les vam poder visitar dins de l’ermita de Sant Joan d’Orcau. Ja sé que teniu ganes de provar-ho, per fer-ho hi haureu d’anar. Nosaltres ens va fer pena marxar però teníem clar que tornaríem.

La última parada i dinar ho vam fer amb els companys de Masia Tero que ens esperaven a la seva granja. La paraula que més es va sentir dir va ser SILENCI. Porcs feliços, tranquils, estaven descansant, menjant o bevent en una de les moltes granges que tenen a la terra ferma. Granges com moltes que hem visitat al llarg de la nostra vida carnissera, decents, netes i treballades amb dedicació i estima. Masia Tero ens van acollir a casa seva i ja per últim, abans de la despedida vam conèixer al cap de la família de Masia Tero que amb la seva filosofia ens va ensenyar una altra manera de viure, la de la paciència, generositat i saber estar.

Bé amics el viatge ja s’acabava, des d’una servidora, us animo a participar d’aquestes experiències, ja que la vida no és res més que això: compartir amb els companys, amics i família, conèixer grans persones en les aventures de la vida i aprendre d’elles i de tothom.

Ens retrobem en el proper viatge.
Visquin vostès molts anys.